- SITUACIÓ
Sant Hilari Sacalm és un poble de la comarca de la Selva, al nordoest d'aquesta. Aquesta situació li ofereix la possibilitat d'estar al bell mig del massís de les Guilleries.
 |
| Imatge del territori de les Guilleries |
Les Guilleries considerades com a una subcomarca que la formen alguns pobles de la Selva, com Osor, Arbúcies i Sant Feliu de Buixalleu; i altres pobles d'Osona com Susqueda, Vilanova de Sau, Espinelves, Viladrau i Sant Sadurní d'Osormort. Sant Hilari és considerada com a la capital de les Guilleries.
Aquest massís es caracteritza per una riquesa de vegetació autòctona com són els roures, les alzines, les alzines sureres i els faigs; i altres arbres que han estat introduïts per a l'explotació forestal com és el cas dels pins, els avets i els castanyers. Els faigs, els roures i els castanyers creixen als vessants obacs de les muntanyes mentre que les alzines i les sureres als vessant de solell.
Dins del poble de Sant Hilari, no només hi ha vegetació sinó que també podem trobar el cim més alt de totes les Guilleries, Sant Miquel de les Formigues o Sant Miquel de Solterra amb 1204 metres per sobre del nivell del mar.
- ELS SEUS HABITANTS
Quantes persones penseu que hi viuen a Sant Hilari?
a) 10.000 o més b)2.000 o menys c) prop de 6.000
Us haig de dir que si heu triat l'opció "C" haureu..... encertat!. A Sant Hilari hi viuen concretamtent unes 5909 persones. De totes aquestes persones hi ha 3.053 homes i 2.850 dones. I com a curiositat direm que el vilatà més gran de Sant Hilari té 102 i es tracta d'una dona.
Us enrecordeu de les piràmides de població?
La de Sant Hilari és molt semblant a la d'altres localitats de Catalunya, és a dir, hi ha una base petita que es fa més gran al cos central (franja d'edat entre els 30 i els 65 anys) i un cos de dalt que cada es va fent més petit.
 |
| Gràfica d'el·laboració pròpia. Aquesta gràfica representa la població de Sant Hilari. De color rosa hi ha el nombre de dones i de color verd el nombre d'homes. Cada barra correspon a una franja d'edat, com per exemple: de 0 a 3, de 4 a 7, de 8 a 11, de 12 a 15, de 16 a 19, de 20 a 23, de 24 a 26... i així successivament. Cal dir que s'inicia des de baix. |
Sant Hilari i els nouvinguts
Reconeixeu alguna bandera de tota aquesta pila? Saps dir alguna cosa d'aquest país que coneixes?
Aquestes banderes són totes les nacionalitats que conviuen a Sant Hilari. Per tant, són persones que són d'un altre país però que han vingut a viure a Sant Hilari. Aquestes persones han vingut a viure aquí per motius ben diversos: alguns per poder treballar, altres per conèixer món, altres per trobar-se amb la família i altres simplement perquè han trobat l'amor aquí, encara que hi ha moltes més raons. En total hi ha persones de 20 països diferents.
Mira al teu voltant, a la classe, a les activitats extraescolars (futbol, bàsquet, tennis...) o al carrer i podràs veure que hi ha persones de diversos punts del món al teu poble.
PAÍS | PERSONES | PAÍS | PERSONES |
Rússia | 7 | Brasil | 6 |
França | 3 | Perú | 23 |
Índia | 7 | Holanda | 2 |
Ucraïna | 51 | Argentina | 9 |
Marroc | 520 | Portugal | 193 |
Romania | 163 | Itàlia | 3 |
Bolívia | 1 | Colòmbia | 6 |
Equador | 33 | Xina | 12 |
Alemanya | 2 | Hondures | 12 |
Rep. Dominicana | 2 | Geòrgia | 5 |
- DESCRIPCIÓ DE LA VILA
Amb el de les Cent Fonts
Aquest sobrenom li dóna el fet que a Sant Hilari es poden trobar més de cent fonts, per ser més concret hi ha 113 fonts. Les fonts més importants són el de la Font Vella o la Font d'Or. Aquestes fonts distribueixen aigua a tot l'Estat espanyol. Però no us penseu que tota l'aigua de Sant Hilari es ven, ja que dins del poble també podeu visitar la Font del Pic, la Font del Sastre, la Font de Petrinxo, la Font Picant, la Font del Ferro, la Font dels Abeuradors, la Font de Sant Daniel i així fins a completar els més de cent noms de fonts.
Coneixes més noms de fonts?
Coneixes més noms de fonts?
Per què hi ha molta aigua a Sant Hilari?
Sant Hilari està ubicat en una petita plana a més de 800m. d'alçada i amb el massís de les Guilleries al seu voltant. Això fa que tingui un clima submediterrani (i molt influenciat pel clima de muntanya) amb uns hiverns freds amb forces precipitacions, tant en forma de pluja, com en forma de neu, i uns estius suaus. A continuació hi ha unes gràfiques sobre les pluges dels darrers quatre anys.
Si voleu conèixer més sobre les pluges que cauen a la nostra localitat podeu fer clic a la pàgina dels "Bojos pel temps", una entitat local que recull les dades del clima de Sant Hilari des de fa anys.
Un altre fet que ens demostra que hi ha aigua és el terreny, és a dir, la terra de dalt és molt porosa i l'aigua passa a través d'ella fins a arribar a uns dipòsits grans que hi ha entre les roques, als quals s'anomenen aqüífers.
I com és el poble?
El centre històric de la vila gira entorn a l'església, del segle X, i de la casa de Can Rovira, del segle XV.
En aquesta zona es poden trobar carrers estrets que s'entrecreuen. Envoltant l'antic casc urbà, es poden trobar les diferents vies de comunicació, com la carretera de la Font Picant (en algun sector se l'anomena carrer doctor Morales), la carretera d'Arbúcies i la carretera de Vic (en el seu transcurs urbà se l'anomena passeig Font del Cirerer).
Les entitats locals
La vila disposa de moltes entitats que ofereixen al municipi un ampli ventall d'activitats, d'exhibicions, de cursos... D'aquesta manera es crea un gran teixit social i cultural gràcies a unes 65 entitats locals. Tot això fa que els hiliariens i les hiliarienques estiguin ben entretinguts.
Edificis i monuments
Recorrent els 83 km2., es poden observar edificis i monuments emblemàtics. A dins del poble es pot observar l'anomenat edifici de Can Rovira del segle XV, i que actualment acull l'oficina de Turisme, l'antiga Cooperativa que en l'actualitat està ocupat pel Museu Guilleries i per la Sala Noble, l'edifici de l'Ajuntament construït a inicis del 1900, el menhir de la Pedrallarga, el qual es creu que data del 2000 a.c, o l'església del s.X entre altres. Al voltant del poble es pot trobar el castell de Vilavecchia, un impressionant castell de finals del segle XIX i d'estil anglès, l'ermita del Nen Jesús de Praga, que es va començar a construir al 1911, o altres ermites com la del Padró o la de Santa Margarida de Vallors.
